Tècnica:
S’entén per pedra seca la tècnica constructiva en la que s’uneixen pedres i pedruscall sense utilitzar cap morter d’unió, col·locant el material de tal forma que quedi fixat per si sol. A vegades s’utilitza sorra en sec per omplir els buits i l’interior de la paret, esdevenint maçoneria de morter de terra.

Paisatges humans de llarga durada

La construcció de pedra seca es caracteritza per adaptar-se perfectament al terreny i a les necessitats de cada moment, aprofitant sàviament les oportunitats que brinda la naturalesa. Des del neolític, fins el segle XX ens dona una llarga tradició de continuïtat.

 

La construcció de pedra seca
s’adapta perfectament al terreny

Si hi ha un paisatge a Europa occidental capaç de fer front al pas del temps, és justament el de l’alta muntanya. En aquests paratges, les petjades de la contemporaneïtat, com poden ser estacions d’esquí, infraestructures de centrals hidroelèctriques o de mineria, entre d’altres, no han aconseguit esborrar les petjades del passat.

Un símbol inequívoc d’aquesta resistència són les construccions de pedra seca. La majoria són estructures senzilles, pedres i res més que pedres amuntegades en soledat i amb rapidesa per pastors atrafegats i amb l’atenció clavada al bestiar. Però la seva simplicitat traspua una habilitat atàvica, ja que s’han trobat estructures de l’edat de bronze de característiques molt semblant a altres fetes per pastors del segle XVI o inclús més endavant.

Aixopluc, estable, abeurador… La construcció de pedra seca es caracteritza per adaptar-se perfectament al terreny i a les necessitats de cada moment, aprofitant sàviament les oportunitats que brinda la naturalesa. En alguns casos, gràcies a les seves cobertes de terra amb herba, han assolit una mimesis perfecte amb el terreny que les envolta, com si volguessin amagar-se per no ser vistes ni trobades, com si volguessin escapar al pas del temps.

Trobar-ne una pot ser l’inici d’una descoberta major, perquè sovint s’observen en un mateix espai estructures d’èpoques diferents, formant una cronologia vivent de les estratègies de pastura.

Text: Xavier Llovera