Tipus de construccions

La construcció en pedra seca és eminentment funcional, això ha determinat que els diferents tipus d’estructures s’adaptin a una activitat determinada de forma directa o bé complementant-la.

Tipus de construccions i tècniques constructives:

Una tècnica de construcció practicada al llarg dels segles, de ben segur que ha degut ser de gran utilitat. Representants de totes les èpoques han sigut testimonis de la gran funcionalitat de la pedra seca, capaç de donar forma fins a cinc tipus de construccions. Les principals tipologies de cada categoria són:

Estructures ramaderes

Pleta
La funció de la pleta era controlar el ramat durant la nit, evitant pèrdues i resguardant lo dels depredadors. És un espai clos, delimitat per murs de pedra, que solen ser de doble cara, d’aproximadament un metre d’alçada, i els quals poden comptar amb reforços de blocs naturals. Les pletes de petites dimensions reben el nom de corrals.

Orri
Estructura destinada a munyir els ramats durant la seva estada en alta muntanya; de la llet obtinguda s’elaborava formatge. Consisteix en un recinte format per dos murs de pedra, d’un metre vint d’alçada, que corren paral·lels dibuixant una ziga-zaga que pot anar dels vint als seixanta metres de llargada. Un extrem està obert i l’altre tancat, i disposa d’un compartiment separat per una paret travessera, on es munyien les ovelles. A l’orri sempre l’acompanyen una o dues cabanes.

Cabana de pastor
Principalment, s’ha tractat d’habitatges temporals, tot i que algunes cabanes han servit per elaborar i emmagatzemar formatge. N’hi ha d’aïllades i d’altres que formen agrupacions; també poden formar part del conjunt d’estructures que complementen un orri. De planta quadrangular o circular (en certes ocasions, el·líptica), l’estructura més estesa té teulat de dos vessants amb biga central i cobriment amb taulons o petits cabirons aplanats i molt junts, que anaven recoberts de pedres o de gleva. També s’han trobat cabanes amb coberta de pedra, feta en falsa cúpula per aproximació de filades, o bé consistent en grans lloses planes; fins i tot en volta de canó, amb les pedres posades en full de llibre. S’han detectat cabanes que converteixen en coberta el desplom d’una paret vertical o l’espai que queda lliure sota un gran bloc. S’aconsegueix completant la construcció aixecant parets de pedra seca laterals. També hi ha cabanes acompanyant els espais agrícoles i les carboneres.

 

Estructures agrícoles

Feixes
Les feixes (també anomenades “marges al país”) eren estructures per facilitar l’explotació agrícola dels terraplens, mitjançant l’aixecament de murs de contenció o sosteniment per aguantar la pressió de les terres, i així obtenir una major quantitat de terreny cultivable. La tècnica constructiva de les feixes consistia a muntar un mur d’una sola cara tot omplint el terraplè, primerament, amb pedres petites (part baixa), i posteriorment amb terra que a vegades calia portar d’altres indrets (part alta).

Aixopluc o barraca
Element complementari de les feixes que servia de recer contra les inclemències meteorològiques o per guardar-hi les eines. Consisteix en un espai buit que queda enterrat sota la terra de la feixa, amb accés a través del mur de contenció.
Es construïa a la vegada que es muntava la feixa, amb parets de pedra seca als costats i al fons. La planta sol ser quadrada. El cobriment es podia fer per aproximació de filades, però el més freqüent era emprar una gran llosa plana.

Murs de tanca
Amples i de doble cara, aquestes estructures servien per delimitar parcel·les o propietats, sobretot per evitar l’entrada de bestiar aliè. Es remataven amb una filada de pedres col·locades a rastell, disposades verticalment a fi de reforçar la protecció contra el pas d’animals.

 

Explotacions industrials

Forns de calç
Estructura dissenyada per obtenir calç per a la construcció. Semienterrada en el terreny i d’alçada i amplada variables, la seva forma és troncocònica i oberta per la part superior. A peu pla, l’entrada permet l’accés a l’interior, on el calciner muntava la falsa volta feta de pedres calcàries i regulava el foc.

Places de carbonera
Aquestes petites feixes o terraplens, consistents en un mur de contenció i terraplenat interior, proporcionaven la superfície plana necessària per muntar les carboneres. De forma semicircular o rectangular, les proporcions del mur varien en funció del desnivell del terreny. Poden estar aïllades o en grups de tres o quatre.

 

Construccions hidràuliques

Recs
Si bé els recs no són pròpiament una construcció de pedra seca, sí que ho són els murs de suport per on passa la canalització.

Fonts i pouets
S’han trobat algunes surgències d’aigua que inclouen petits murs de pedra seca.

 

Altres construccions

Defenses contra allaus
Es tracta d’estructures de forma triangular adossada a la paret posterior d’una borda que, com el seu nom indica, representen una protecció fiable envers una de les grans amenaces de l’alta muntanya.

Els camins
Certament, la majoria de camins han sigut de terra. No obstant això, són un bon escenari per contemplar construccions de pedra seca. El fet és que si el terreny ho requeria, en els punts més propicis a l’erosió de l’aigua, les costes i vessants, certs trams s’empedraven amb la tècnica de la pedra seca. A més, quan el camí travessava o vorejava propietats privades, s’aixecaven murs que servien per separar la propietat privada de la via pública, amb una funció similar a la dels murs de tanca. Així, s’impedia l’entrada d’animals als conreus.

Text: David Mas