Les excavacions de la ‘Ruta dels Orris d’Encamp’

Ruta dels Orris d’Encamp

Durant el mes d’agost es van iniciar els treballs arqueològics a l’orri d’Emportrona, una de les vuit infraestructures que formaran part de la ruta dels orris que es preveu que es conclogui cap al 2021.

La ruta dels orris tindrà tres accessos a través dels Cortals d’Encamp, de Grau Roig i des de Solanelles a través del Funicamp, que oferiran diferents nivells d’accessibilitat.  Tot el circuit tindrà 12 quilòmetres, on es podran trobar vuit orris: el del Cubil que ha estat reconstruït íntegrament, el d’Emportona que estarà reconstruït parcialment, el d’Encenrera que es reconstruirà integralment i un orri petit, el de l’Estany Forcat, que també es reconstruirà parcialment. A més, hi haurà 4 orris que es mantindran intactes, que són el Vell dels Cortals, el d’Enradort, i els de l’alt i baix de la collada d’Enradort. S’han de destacar  les diferents singularitats dels orris estudiats i treballats, com que l’orri d’Encenrera mostra, en les seves capes inferiors, un assentament de l’època romana (s. II a s. VII) que es dedicava a la recerca de jaciment aurífer, o el d’Emportona que té una cabana medieval. Les estructures trobades tenen una gran rellevància històrica, perquè en la construcció de cabanes de 9×6 metres, de més de 40 m² i amb annexos i habitacions separades, hi ha al darrere un gran esforç humà de construcció i dona a entendre que en aquestes construccions hi vivien grups de persones, que es dedicaven a la ramaderia, sobretot d’ovelles, i a la producció de formatge, que era la seva moneda de canvi a l’època.

Els orris eren unes construccions que servien als pastors de refugi durant els mesos d’estiu, quan pujava el ramat d’ovelles a la muntanya. A la vegada, també disposaven d’un espai per munyir les ovelles i elaborar i emmagatzemar el formatge. A l’orri d’Encenrera, el 2015, els arqueòlegs hi van trobar una superposició d’estructures dels segles XIX, XVII i XIV, però també s’ha constatat un assentament d’època romana que s’inicia al segle II i perdura fins al segle VII per explotar un jaciment aurífer. En dos forns inusuals que van descobrir els historiadors hi van aparèixer restes d’or i plata. És un cas inèdit, ja que a la resta de Pirineu català i aragonès s’ha constatat la presència de mines, però no de forns.

Cerca