Coincidint amb el Dia Internacional de les Muntanyes, avui s’han donat a conèixer els guanyadors del concurs de fotografia d’Instagram que el departament de Patrimoni Cultural d’Andorra va organitzar amb motiu de la Setmana de la Pedra Seca.

S’han rebut més de 240 fotografies al concurs L’art de la pedra seca a Andorra, que els seus autors van publicar en els seus perfils personals d’Instagram amb l’etiqueta #andorrapedraseca del 23 al 29 de novembre passat. En total, hi ha hagut 5 fotografies seleccionades, que son les que us exposem a continuació amb els respectius perfils d’Instagram dels seus autors.

El pòdium*

1r premi: @yiyovolpi

1

2n premi: @alexlaraphoto

2

3r premi: @nightsidewanderer

3

4r premi: @gpb_architecture

4

5è premi: @boreal.coffee

5

L’activitat va despertar força interès i el jurat, format per dos professionals de la fotografia i una representant de Cal Pal -entitat impulsora del programa Primera Pedra-, n’ha destacat les fotografies que posen en valor les construccions en pedra seca que formen part del nostre paisatge. Des de les xarxes de Patrimoni Cultural d’Andorra també es va organitzar un joc de preguntes per animar a la comunitat a conèixer diversos aspectes relacionats amb la tècnica de la pedra seca.

Impulsada per l’entitat catalana Col·laboraXPaisatge, la Setmana de la Pedra Seca ha reunit moltes altres activitats. Entre les propostes a casa nostra, ha destacat també la presentació de la instal·lació artística Identitat Fragmentada, de la fotògrafa Montserrat Altimiras, que va despertar la curiositat de molts ciutadans que durant aquests dies s’han desplaçat fins al Castellar, a Arcalís, per contemplar-la. L’obra havia estat realitzada per preparar una foto que va ser seleccionada per a l’Exposició Internacional d’Art Andorra, Oblit i Identitat, i es pot veure a la Galeria Pilar Riberaygua fins al 2 de gener del 2021.

Cal Pal també va poder organitzar la sortida guiada de La Cortinada a Sornàs (Ordino) que ofereix durant els mesos d’estiu per descobrir exemples de pedra seca a Andorra. Les places es van exhaurir ràpidament.

L’objectiu de la Setmana de la Pedra Seca, en la qual Andorra ha tingut un paper destacat, s’ha centrat a reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva, així com posar en valor, no només aquest ric patrimoni, sinó també l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, divulgació i el manteniment de la pedra seca als Països Catalans. La Setmana ha tingut també molt ressò a nivell internacional i moltes de les accions fetes, adaptades a nous formats a causa de la pandèmia, es poden consultar i recuperar aquí:  https://www.collaboraxpaisatge.cat

*
1r premi
Fotografia núm. 133
Fa coincidir dos elements de la pedra seca: els camins empedrats, tan importants per a la comunicació, i les parets, que estan estretament vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. També cal destacar la seva profunditat així com un ambient oníric que li confereixen el paisatge i la boira.
2n premi
Fotografia núm. 229
Mostra, en un primer pla, la força de la pedra seca, i com aquesta tècnica constructiva va organitzar des del fons de vall fins als prats més enlairats. També aporta profunditat i confereix especial protagonisme a la construcció de pedra seca en el paisatge.
3r premi
Fotografia núm. 161
Aporta una visió tradicional del país. Les construccions de pedra seca es troben en les zones més elevades com mostren les parets de tanca que delimiten els prats alpins. És l’expressió de l’activitat agricultura i ramaderia i de l’aprofitament altitudinal dels recursos naturals.
4r premi
Fotografia núm. 222
Mostra una composició poètica en què l’abandó de les estructures de pedra seca es veu envaïda per la natura, en aquest cas de l’heura, i evoca a les primeres fotografies del romanticisme sorgit al segle XIX.
5è premi
Fotografia núm. 198
Mostra un paisatge tradicional pirinenc que ens apropa a la vida dels pastors a la muntanya. L’orri és una estructura de pedra seca que servia per elaborar formatges mentre els ramats s’estaven a les pastures d’alçada. La fotografia evoca paisatges muntanyencs llunyans.

Cerca